Tal com s'explica a la lectura New Media, New Narrative: The Lost Legacy of Film, de Jessica Helfand, s'està creant un debat sobre si l'story i l'storyteller en els videojocs han d'estar compenetrats o el primer pot existir sense necessitat del segon. Cada vegada més, hi ha una tendència a la realització de videojocs que no tenen ni un desenvolupament ni un principi establerts, és a dir, on l'storyteller no hi és en el desenvolupament del joc. Hammet Nurosi és una de les persones
que defensa aquesta divisió. Però la pregunta és: perquè està succeïnt aquest fenomen? Primer de tot, penso que aquesta separació només pot tenir lloc en els videojocs, perquè tal com planteja Helfand, els videojocs tenen la capacitat de reproduir un espai digital on tot esdevé infinitament volàtil, intercanviable. Un exemple d'això és el videojoc online que està causant furor anomenat Second Life, on tu pots crear-te una identitat completament nova i portar una vida diferent a la real a través de la pantalla del teu ordinador.
Però encara es pot anar més enllà. Quigley, el creador de Sims, està dissenyant un nou videojoc batejat amb el nom de Spore, on agafarem el rol d'un ésser viu que evolucionarà des del moment de ser una ameba fins a ser tota una espècie desenvolupada que podrà declarar la guerra a altres planetes per poder seguir evolucionant. Fins i tot, el jugador podrà crear els personatges. Tot ho decidirà el jugador. Tot està obert com la mateixa vida.
