La meva idea l'havia conceptualitzat com un videojoc dirigit a qualsevol jugador i en especial a aquells jugadors que els agrada el còmic. Per tant, els personatges que surten en el joc no existeixen perquè precisament aquesta és una de les fases del joc (la creació del teu personatge amb la utilització del ratolí o un accessori que consistiria amb una mena de pantalla tàctil acompanyada d'un llapis, semblant a la utilitzada en el programa freehand). Ara bé, ens podríem trobar que les grans marques/editorials del còmic volguessin tenir una presència en el videojoc. Aleshores, es podria crear un servei a l'estil d'X-Box Live, on els jugadors a part de crear els seus propis personatges, poguessin descarregar-se a través d'internet els personatges més famosos del còmic.
Finalment, si es tracta d'un videojoc (distribuït per exemple per Sony), en principi tindria una audiència de caire mundial perquè una de les seves caracterítiques essencials és que el seu desenvolupament es troba en mans dels jugadors i per exemple a Japó tenen un estil molt diferent de fer còmics (el manga) a la manera com es realitzen a Europa o a Estats Units, la qual cosa permet exportar el producte arreu del món, perquè aquest deixa l'estil, les idees, la història... en mans dels jugadors.
Finalment, si es tracta d'un videojoc (distribuït per exemple per Sony), en principi tindria una audiència de caire mundial perquè una de les seves caracterítiques essencials és que el seu desenvolupament es troba en mans dels jugadors i per exemple a Japó tenen un estil molt diferent de fer còmics (el manga) a la manera com es realitzen a Europa o a Estats Units, la qual cosa permet exportar el producte arreu del món, perquè aquest deixa l'estil, les idees, la història... en mans dels jugadors.
1 comentari:
Albert, crear un videojoc queda fora de l'abast del que s'ha de fer per la narrativa. És molt ambiciós i no entra dins de l'objectiu de la pràctica. Ho has d'acotar més. Vine a parlar amb mi.
Publica un comentari a l'entrada